EDUCAR, UN FET DE MÀXIMA ACTUALITAT
Col.loqui a Cabrera de Mar (El Maresme) – Barcelona
Àngels Petit Pons
18 de març 2009
INTRODUCCIÓ
L`eficàcia de l`acció pedagògica és un problema de màxima actualitat per a tots aquells professionals que intervenen en l`activitat d`educar. Hi ha la consciència de que la pedagogia emprada no aconsegueix els èxits esperats pels esforços invertits.
Això fa palès que hi han obstacles greus i creixents en el camp educatiu, es a dir, alguna cosa travessa el fet d`educar que acaba tenint conseqüències de malestar, disfuncionament per a tots, però fonamentalment pels nens que són els receptors de les accions.
Hem de pensar que per poder respondre a una pregunta cal delimitar-la bé per plantejar possibles respostes el més aproximades al que volem resoldre, sinó, ens podem trobar, com veiem en l`actualitat en aquest camp, que s`implementent lleis des del Departament d`Educació, que més que resoldre, porten més problemes que solucions.
D`entrada hem de definir això que ens travessa. Per donar una resposta intentaré posar un exemple senzill:
-Si tenim un nen de 7/8 anys que li costa molt estar tranquil, seure a la seva taula l`estona que li pertoca, mostrar atenció en allò que s`està dient.... en lloc d`obligar- l´ho, d`exigir-li que ho faci, hem de preguntar-nos què li pot estar passant? que malgrat la nostre insistència n´ho aconsegueix. Què és el que el travessa i l`impedeix mantenir l`actitud que se li està demanant?
Obligar-lo a mantenir una actitud tranquil.la no seria una resposta adequada, no hauríem delimitat bé la pregunta degut a que la seva dificultat seria no parar quiet i no donaríem una resposta al màxim propera a una possible solució.
En canvi, si ens preguntem què li passa al nen i intentem averiguar què l`està intranquil·litzant, aleshores hi ha bastantes possibilitats d`encertar la resposta. Una vegada esbrinada i definida, haurem aconseguit saber allò que el travessa.
Per altra banda, malgrat haurem donat una bona resposta a la situació del nen, hem de tenir molt clar que no tot és educable, no totes les tensions de l`esser humà poden passar per la normativització, és a dir, que allò que definim de manera planera: “el tarannà”, allò particular de cada persona, això no és educable.
Reconèixer aquest límit: “no tot és educable” ens pot fer estalviar molts mals de cap, angoixes, i malestars. Quan un mestre, professor, psicòleg, psicoanalista es pot col·locar front aquest impossible, en aquests moments “quasi” podríem afirmar que la situació es troba en bon camí per a solucionar-se.
Per concloure aquest primer punt podem dir: SI TOT NO ÉS EDUCABLE, LES RESPOSTES HAN D`ANAR DIRIGIDES A ALLÒ QUE ÉS EDUCABLE
Què eduquem quan estem educant?
Les famílies, per regla general, tendeixen de manera progressiva, a mida que els fills van creixent, a introduir una normativa. La instauració d`aquests límits comporta sempre una limitació al gaudi, a les tensions internes que tot nadó, quan neix, pateix.
La tranquil·litat que anirà assolint el nen a l` arribar als 4-6 anys, li permetrà l`accés als aprenentatges, a l`adquisició d`hàbits per la vida, a la integració en el món social i a un interès per aprendre allò que l`envolta.
Si aquestes qüestions citades són conegudes per tots, què passa en el camp educatiu que està comportant tanta inquietud, tanta protesta per part d`una bona part del professorat i de la societat en general?
La política educativa, hauria de poder transmetre diferents tipus de saber correlatius, adients a la societat que volem pels nostres fills. Aquest saber el podríem dividir en tres parts:
- Un saber teòric, els coneixements adequats a cada època
- Un saber pràctic, les tècniques adients a cada coneixement teòric
- Un saber viure, una ètica sobre la vida que comporta un saber sobre el que puc fer i el que no puc fer, com ho puc fer, quan ho puc fer, amb qui ho vull fer, etcètera
El primer i segon saber són els que habitualment s`ensenyen. En canvi el tercer cada vegada es troba més lluny de les adquisicions intel·lectuals del nen, donat que primen altres matèries. Aquestes estan relacionades en el fet de que l`alumne pugui arribar a ser competitiu amb el seu entorn, el que avui dia es defineix com “excel·lència"
Quins poden ser els motius o les causes que l`ensenyament s´hagi decantat cap a una formació que només tingui en compte l`aspecte formatiu que porta al individu a només ser competitiu?
Hi poden haver diferents motius:
-Una política globalitzadora, un pensament únic ha tingut conseqüències positives en alguns aspectes de la societat, però en altres, com és en el camp educatiu, està comportant moltes contradiccions i conseqüències negatives. Com per exemple: “tots hem de pensar i voler de forma semblant” les diferències en el moment actual estan mal vistes “allò diferent” l`aspecte particular, allò que ens fa diferents respecte dels altres, genera por, inquietuds, en ocasions inclús podríem parlar de violència.
La idea de “tots som iguals” es enganyosa perquè, “tots no som iguals” i menys avui dia on les fronteres de molts països estan obertes a les migracions de les persones, Espanya i Catalunya en concret, reben un nombre important d`aquesta migració. És a dir, el “pensament únic” es contradictori amb la diversitat que ens arriba.
-La política neoliberal implementada en el camp educatiu, té com a conseqüència posar a l`educació en el terreny de l`oferta i la demanda, és a dir, s`està “formant a les persones per allò que interessa al món del capital, a l`economia de mercat” l`esser humà ha de ser “competitiu” i sota aquest criteri s´orienten els aprenentatges per sobre d`altres aspectes. Aquest plantejament abandona cada dia més el tercer saber que he citat anteriorment: el saber viure.
Hi ha molts autors que analitzen i estudien aquest camp com els sociòlegs, pedagogs, psicòlegs, etc. que estan insistint en que portar la ideologia neoliberal a les escoles està tenint conseqüències importants pels alumnes.
L`interès d`acumular capital és la tendència del neoliberalisme, per sobre d´una aspiració més col·lectiva, més humana, més simbòlica que ajuda a l`individu a calmar les seves tensions internes que comporta el fet d`existir. Aquesta tendència neoliberal aplicada al camp educatiu, te com efectes una definició, que com diu el sociòleg francès Christian Laval, en el seu llibre “La escuela no es una empresa” ho defineix com capital humà
El capital humà són aquets nois i noies que surten de les escoles i les universitats preparats per compatir entre ells per veure “qui és el millor” “qui pot guanyar més diners..”, però incapaços de respondre a una pregunta que ha de veure amb el fet d`existir.
Dins d`aquest camp de l`economia de mercat, quan el jove es valorat com a “capital humà” ja no és valorat com una persona amb una subjectivitat, amb uns sentiments, amb una forma de pensar, amb un voler personal, sinó que és valorat com un consumidor més d`allò que interessa al món del capital.
La persona passa a ser valorada pel que té, no se la valora pel que és, ni pel que vol. Sinó que passa a formar part com un consumidor més de la cadena econòmica. Ha passat de ser un subjecte a ser un objecte, i aquest canvi no es produeix sense conseqüències.
El periodista Josep Ramoneda, en un article en el diari “El País” del 24 de febrer del 2009 fa una crítica a la idea habitual avui dia de que: “l`interès general és el resultat del comportament dels individus guiats cadascun d`ells per l`interès personal” això ha convertit com una veritat insuperable la idea de “ el mercat sempre te raó, sempre expressa l`interès col·lectiu”
Aquesta frase que ens la presenten com una “veritat insuperable” és enganyosa i fal·laç, el món del capital ha treballat molt intensament per fer-nos creure que les necessitats humanes es satisfan a partir del objectes de consum. En canvi en l`actualitat, veiem el gran fracàs d`aquesta “veritat insuperable”
El que un nen sigui tractat com un objecte en lloc de ser tractat com un subjecte, te efectes importants, en citaré alguns:
- sentiment d`incomprensió davant de la pressió que rep de l`entorn
- manifestació de comportaments alterats
-sentiment de solitud vital
- bloqueig intel·lectual
- moviment fora del normal
Per acabar vull sintetitzar els aspectes que en aquest escrit he volgut senyalar:
1.- la importància d`educar en les normes i límits
2.- l`allunyament cada vegada més gran i més greu de la falta d`eines personals que tenen els nens
3.- el saber viure, que ha quedat relegat degut al canvi de paradigma que ha patit la societat en la dimensió on l`econòmica és la filosofia per excel·lència
I per concloure, senyalar alternatives:
a- tornar a criteris que els podríem definir com: “educar en majúscules” (Laval) reintroduir el tercer saber “un saber viure” adequat a la contemporaneïtat actual
b-educar als nens d`avui dia que seran els homes i dones de demà en una “saber fer”, en un “saber estar”, en un “saber dir” en un saber que els ajudi a créixer
c-fer individus responsables
d-fomentar la reflexió, el pensament creatiu del nen
e-formar en una filosofia per l`existència
f-transmetre eines per saber quan podem o quan no
podem fer una cosa
g-l`educació ha de ser realitzada per la família i l`escola conjuntament: ajudar als nens i nenes a saber fer front al fet d`existir.
Gràcies per escoltar-me.
