dissabte, 3 de novembre del 2012

L’AUTORITAT I EL RENDIMENT ESCOLAR

INTRODUCCIÓ

Ara es parla de la necessitat d’una cultura de l’esforç, perquè es constata una carència d' esforç bastant generalitzada en una bona part de la poblacio infantil i jovenil escolaritzada.

Coneixedora del tema per la meva experiència com a psicoterapeuta infantil durant molts anys, i havent constatat pràcticament origen i causes que es donen en l’aparició de la manca d’esforç i per tant de rendiment escolar i avalada pels resultats obtinguts, en consequència,exposaré a continuació una breu síntesi de la meva teoria sobre el desenvolupament de la capacitat d’esforç. En principi tindrem que parlar de autoritat.

*********

Per educar cal administrar autoritat.La autoritat és l’exercici de tutela de la vida de l’infant.

Sense autoritat no es desenvolupa la capacitat d’esforç i per tant de esforçar-se i de ser capaç de estar de colzes sobre la taula estudiant una lliçó.

Per exercir autoritat:

S’han de donar poques ordres i pocs “NOS”, però quan es donguin s’han de mantindre, per la qual cosa cal pensar-ho bé avans de dir “No”. I cal que els reservem per les coses bàsiques, importants, pel que considerem valors a respectar.

Les ordres s’han de donar amb naturalitat i sensillesa, han de ser clares, concises i sense precs, perqué aquí el prec implica o comporta implícitament un missatge opcional i per tant contradictori. El menor ha d’aprendre a obeir l’adult, al que ha de veure o sentir mes fort que ell.

Remarquem, els NOS s’han de mantindre. És el DIC de contenció perquè l’aigüa no es desbordi i ho arrasi tot.

L’aigüa equival al caudal de energia que tota persona –ja desde d’infant porta dins i que ben canalitzada o controlada i posteriorment autocontrolada el durà a la seva total i lliure realització personal d’ell i la dels demés perque haurà après els límits individuals en bé de la convivència de tots.

Desenvolupar la capacitat d’ esforç ja des de la infància és la base de l’equilibri personal.

L’infant precisa desplegar-se amb total espontaneïtat i aixó ho opté si rep tota la capacitat de tendresa i aceptació que l’entorn en aquest cas la mare i els familiars més pròxims són capaços de donar-li. L’infant necessita sentir-se molt estimat.Sentir-se estimat el fa sentir segur i el seu Jo s’enforteix positivament.

Peró no ni ha prou en sentir-se estimat per a esdevenir persona, li caldrà també esser dirigit, informat, rebre el caudal d’experiència dels adults.

I li caldrà apendre a esforçar-se, és a dir, a aguantar-se i esperar si cal, per aconseguir el fruit.Aquí és on entren en joc l’administració dels pocs “NOS”, quan sigui necessari dir NO en un fet o situació puntual.

L' autoritat no té res a veure amb l’autoritarisme amb el qual no la podem confondre.

L' autoritat així entesa, vetlla i serveix la vida i el desenvolupament de l’infant.És un valor de tipus moral.

L’autoritarime en canvi és un abús, és nefast, mata la vida, no és cap valor i no té res a veure amb la autoritat. L’autoritarisme és inmoral.

Vet aquí amb quina subtilesa i finor haurem de fer l’opció de l’escala de valors els quals l’autoritat ha de servir i no podem oblidar que el llenguatge amb que transmitim els missatges a l’infant és molt ampli i inclou les nostres actituts, gestos, comportaments i exemples.

Educar, doncs, comporta exercir autoritat així entesa i fa que el que la rep desplegui esforç per aconseguir quelcom e implícitament també la il.lusió per arrivar-hi. Caldrà unitat educativa, evitar desautoritzacions i la col.laboració armónica de l’escola i la societat en general.

El fracàs escolar actual en molts casos està íntimament relacionat amb una carència d’autoritat a nivell familiar, social i comunitari.

Barcelona, 3 maig 2012

 
Matilde Climent -
Diplomada Treball Social col. 207




dilluns, 1 d’octubre del 2012



Rarement le problème de l’échec scolaire est pris d’où il naît : de ce qui chez
l’enfant rend l’apprentissage possible – son désir de savoir. Martine Menès nous
explique comment apparaît et s’entretient le désir d’apprendre. Car il a une
histoire, qui accompagne les grandes étapes du développement psychique de
l’enfant. Et si l’instabilité, l’inhibition, l’angoisse, viennent le troubler quand
l’enfant veut mettre à l’oeuvre le comportement et les compétences
indispensables à l’étude, c’est souvent que le cours de cette histoire a été
contrarié. Le besoin de dépendance infantile autant que la difficulté à accepter
les limites peuvent empêcher d’accéder aux rencontres avec les règles, avec les
manques, avec la solitude, qui sont les contraintes naturelles de l’apprentissage.
Les aléas du parcours d’un enfant, ses interactions avec l’environnement, ses
rencontres avec l’imperfection ordinaire des adultes qu’il croyait tout-puissants,
influent autant sur son développement affectif que sur son fonctionnement
intellectuel.
Au moment où la pédagogie se replie sur elle-même en cherchant à tout
expliquer par des connaissances insuffisantes, quand ce n’est pas par les
défaillances organiques ou génétiques, Martine Menès ouvre des pistes
particulièrement intéressantes pour relancer la réflexion sur l’aide qui doit être
proposée à ceux qui acceptent mal de recevoir des autres – car apprendre, c’est
aussi, et peut-être d’abord cela.

Martine Menès est psychanalyste à Paris et a été longtemps psychothérapeute en
Centre médico-psycho-pédagogique. Elle a contribué à différents ouvrages, et
elle est l’auteur de Un trauma bénéfique : la « névrose infantile » (Éditions du
champ lacanien, 2006).

L’Enfant et le Savoir
D’où vient le désir d’apprendre ?
Prix : 18 euros
ISBN : 978-2-02-096012-0
ÉDITIONS DU SEUIL
PARUTION LE 6 SEPTEMBRE 2012


--
Publicat per Taller de clínica a AUTISME I PSICOSI INFANTIL el dia 9/30/2012 06:38:00 p.m.